https://felixcaballero.net/wp-content/uploads/2018/05/testimo-Lluis-Llach.jpg

T’Estimo

CD.017

Comentari

Una autèntica declaració de principis. I de sentiments. I de vivències. Jo que sóc una oient corrent de la música i les cançons de qui considero un bon amic, no puc evitar, en aquesta ocasió en que acaba de sortir aquest L.P. d’en Lluís Llach, dir-hi la meva, que serà ben subjectiva. No pot ser d’altra manera, ja que aquell de qui escric és empordanès i entre una de les meves – i moltes – “passades” es troba la de manifestar-me una “aferradissa” xovinista empordanesa. Primera cosa a destacar: la sorpresa constant. Malgrat haver sentit ja alguna de les noves cançons que conformen aquest nou L.P., una se sent sorpresa quan escolta per primera vegada el disc, per diverses causes. Una primera podria ser el títol, T’estimo. Qui no conegués en Lluís podria pensar que és una pedanteria per la seva banda el fet d’utilitzar aquest títol per a un disc; però resulta que no. Respon perfectament bé al seu tarannà i a la idea general del disc. I a una demostració de la seva coherència, com a persona, com a cantant, i com a músic. En segon lloc, i ben marcadament, la veu. Com la utilitza! Una persona amb el seu posat característic, entre tímid i poca cosa sempre sorprèn escoltar la manera com a canta i du les seves cançons. Íntim, malenconiós, alegre o reivindicatiu, com calgui a cada una d’elles. L’efecte és sempre diferent. I en tercer lloc, el caire sorprenentment romàntic del disc, malgrat els Fills d’Hiroshima i Corrandes d’exili, les dues cançons reivindicatives i exponents dels seus sentiments ideologies.